Vocabulari

L  a p  s  i  c  o  d  è  l  i  a

Art psicodèlic usualment es refereix a art inspirat per l'experiència psicodèlica induïda per drogues com la marihuana o l'LSD, la paraula psicodèlic va ser inventada pel psicòleg britànic Humphry Osmond i significa "manifestant a la ment".

La psicodèlia és un Estat exaltat i revolucionaris, és caracteritza per l'abundància de línies i colors.

Des d'aquesta definició tots els esforços artístics de projectar el món interior de la psique poden ser considerats "psicodèlics". De tota manera en el llenguatge comú l'expressió Art psicodèlic es refereix sobretot al moviment artístic de la contracultura dels seixanta encara que després va tenir renaixements especialment en els noranta reprès pel moviment Rave i ajudat per les noves tecnologies. Les arts visuals psicodèliques van existir paral·lelament a la Música psicodèlica

Destaquen molt les combinacions de colors, tan armòniques com contrastades, i l'ús de la línia.

P e r f o r m a n ce

Performance voldir (actuació) en anglès.És una actuació artísticaen directe on hipot haver una important posada en escena o cap, i om habitualment l'artista( conegut comperformer) escomporta d'una manera particular i nesperada davant delpúblic. Tos sovint la línea invisibleque dividieix el públicde l'artista sesvaeix com en elteatre actiu on elpúblic s'introduex en laproducció.

B o d y a r t

El body art és un estil d'art, és a dir, una manera d'expressar emocions, sentiments, estats d'ànim, entre d'altres, el qual està fet amb o en el cos humà.

Algunes de les característiques pròpies del body art són que no té un creador, ja que va sorgir de manera espontània i que és un art que no es pot improvisar

Va néixer entre els anys seixanta i setanta, sobretot a Estats Units i a Europa. Malgrat això, originàriament, ens hem de remuntar a les tribus africanes i d'Oceania. Tant en els seus orígens com el que va esdevenir més tard, tenen l'objectiu central el cos. Als inicis, era força evident la gran varietat de representacions que va haver, tot i que en elles hi havia un objectiu clar: usar el seu propi cos per fer una creació escultòrica o pictòrica. Aquestes creacions tenien un rerefons, el qual, normalment, era l'espiritualitat. Tot i això, aquest aspecte podia variar molt, ja que, fins i tot, podia arribar a ser masoquista.