La invención de Hugo
1.- Fitxa tècnico-artística
Referències
• Títol en el mercat local: La invención de Hugo
• Títol original: Hugo
• Altres títols: Hugo Cabret
• Nacionalitat (-s): Estats Units
• Any de producció: 2011
• Empresa productora (-es): GK Films / Infinitum Nihil / Warner Bros. Pictures • Estudis de rodatge: Estudios Shepperton • Localitzacions: La Sorbonne, Paris, França, Londres, Regne Unit...
Professionals que hi han participat
• Productor. Tim Headington, Graham King, Martin Scorsese, Johnny Depp, John Bernard, David Crockett, Barbara de Fina, Christi Dembrowski, Georgia Kacandes, Emma Tillinger Koskoff, Charles Newirth
• Guionista (-es). Altres (autor d'una obra adaptada, dialoguista...). John Logan (Libro: Brian Selznick)
• Assessor (-s). Cristopher Surgent
• Intèrprets. Asa Butterfield, Chloë Grace Moretz, Ben Kingsley, Sacha Baron Cohen, Jude Law, Emily Mortimer, Michael Stuhlbarg, Ray Winstone, Christopher Lee, Richard Griffiths, Helen McCrory, Frances de la Tour
• Director artístic. Martin Foley, Christian Huband, Rod McLean, Stuart Rose, Luca Tranchino, David Warren, Dimitri Capuani, Steve Carter
• Director de fotografia. Robert Richardson
• Càmera (-es). Arri Alexa, Cooke S4, 5/i and Panchro Lenses
• Tècnics de so. Philip Stockton, Eugene Gearty, Tom Fleishman y John Midgley
• Muntador. Thelma Schoonmaker
• Efectes. Rob Legato, Joss Williams, Ben Grossmann, Alex Henning
• Música. Howard Shore
• Decorats. Francesca Lo Schiavo
• Vestuari. Sandy Powell
• Maquillatge. Morag Ross
• Perruqueria. Jan Archibald
Dades tècniques
• Procediment de sonorització.
• Procediment de color. 35 mm (spherical) (Kodak Vision 2383), D-Cinema (also 3-D version)
• Tipus d'emulsió.
• Format de pantalla. 1.85 : 1
• Metratge.
•Tractament digital. Digital Intermediate (2K) (master format), Fusion Camera (dual-strip 3-D) (source format)
•Durada. 127 min
• Any d'estrena. 2011
• Idioma original (-s). Anglès
2.- analitzar la pel·lícula
a) Context.
• Bio-filmografia de l'autor, bàsicament del director encara que de
vegades hi ha altres professionals com el guionista o el productor que hi poden ser influients.
La seva asma li va impedir dur a terme moltes activitats pròpies d'un nen, com per exemple l'esport. Així que de molt petit Scorsese va haver de passar llargues èpoques a casa, llegint, mirant per la finestra i anant al cinema, on va despertar el seu amor pel setè art. Al principi la seva idea va ser convertir-se en capellà i fins arribar a ingressar al seminari de la Cathedral College. Però finalment es va decantar pels estudis de cinema matriculant-se en l'escola de cinema de la Universitat de Nova York. Durant els seus anys en aquest centre va començar a realitzar curtmetratges, però no seria fins 1968 que dirigiria el seu primer llargmetratge, el drama Qui truca a la meva porta?, Protagonitzat per Harvey Keitel. Anys més tard s'involucraria a Males carrers (1973) la qual va ser la seva primera gran pel · lícula i la primera de moltes altres col · laboracions amb l'actor Robert de Niro, qui protagonitzarà amb posterioritat títols com Taxi Driver (1976) o New York, New York (1977), film en el qual apareixia Liza Minnelli, actriu amb la qual el director mantindria un breu romanç. A poc a poc Scorsese va ser prenent un estil propi i indubtablement una marca de la casa. Així doncs altres dels seus èxits van ser: Alícia ja no viu aquí (1974), Taxi Driver (1976) i Toro salvatge (1980), un dels seus treballs més ambiciosos. Moltes de les seves creacions li van valer nominacions als premis de l'Acadèmia, com ara L'última temptació de Crist, un dels nostres, L'edat de la innocència o L'Aviador. Però finalment va ser Infiltrados el film que li va proporcionar l'anhelada estatueta. D'altra banda Scorsese també s'ha dedicat a la producció, fundant la Film Foundation, una entitat que promou la restauració de films per part d'arxius i estudis. També va dirigir el videoclip "Bad" de Michael Jackson. Les seves pel · lícules favorites són: Ciutadà Kane (1941), Xarxa Shoes (1948) i Gattopardo.
• Context sòcio-polític en què es realitzà el film i possibles relacions
i influències.
b). Què hem vist?
Anàlisi de la història del film. Tema.
• Resum de l'argument general (d'allò que tracta el film). L'argument: origen temàtic o subtemàtic (original, llegenda, llibre, fets reals...) Voluntat d'expressió dels seus autors (contingut, idees). Fons i significació de la pel·lícula (si el tema ha estat enriquit, canviat, manipulat...) És a dir, allò que es vol dir.
La pel · lícula tracta sobre un jove nen anomenat Hugo Cabret, el qual perd el seu pare, un rellotger, en un accident i és obligat a viure amb el seu oncle que s'encarrega de manejar el rellotge en una estació de tren. No obstant això, Hugo i el seu pare havien estat treballant en arreglar un autòmat, pel qual ell de robar peces ara per completar la seva reparació. No obstant això, un dia roba una peça d'una botiga de joguines a l'estació de tren, i l'amo, al adonar-se'n, el castiga i li treu la llibreta on Hugo tenia totes les instruccions i materials necessaris per reparar l'autòmat. En ocórrer això, Hugo busca una manera de solucionar-ho. Una nena que viu amb l'amo de la botiga i la seva dona l'ajuda a recuperar la llibreta. Hugo comença a treballar per al senyor de la botiga per recuperar la seva llibreta. No obstant això, un dia ell i la seva amiga s'assabenten de qui és l'amo de la botiga en realitat: Georges Melies. D'aquí en endavant, la pel · lícula segueix amb la reparació de l'autòmat, i el retrobament d'Melies amb el seu trist passat, a l'haver perdut la seva fama. Hugo s'enfronta a diversos problemes durant la pel · lícula, com el seu oncle borratxo o un policia que s'encarrega de portar nens orfes a l'orfenat. Malgrat tot, tots els personatges es reuneixen i això ens deixa amb un final alegre.
Scorsese va dir expresar en una entrevista el que volia transmetre amb la pel·lícula: "El més important quan vaig començar a rodar era el protagonista, aquest nen que camina abandonat pels carrers de París. Primer de tot era la seva història. Després van venir més coses, clar. Per exemple, la connexió entre la història del cinema i la meva passió per la restauració de pel · lícules i la investigació d'antics realitzadors. En aquesta pel · lícula, el cinema és la connexió que uneix tots els elements, la màquina que es converteix en el nexe emocional entre el nen, el seu pare, Méliès i la seva família. Al final parlo de com aquestes persones s'expressen emocional i psicològicament utilitzant la tecnologia.".
• Enumeració de seqüències: delimitar parts.
Nuclis argumentals.
• Històries dins de la història general (successió d'esdeveniments
externs de l'argument).
• La narració: resultat d'organitzar estructuralment l'argument
i la història en una sèrie de blocs narratius, al voltant d'un
o diversos protagonistes, de manera que la successió d'imatges
comuniqui alguna cosa determinada.
• Nuclis narratius (els grans blocs d'esdeveniments externs en què
es divideix la narració i que constitueixen l'esquelet de l'acció).
El protagonista: és aquell element (persona, animal, objecte, esdeveniment, pensament...) al voltant del qual gravita tota la narració i li dóna sentit.
• Personatges principals. Qui són, què fan? Característiques físiques i psicològiques.
Hugo: És un orfe rellotger que viu i treballa en l'estació de tren de Londres. Té el cabell negre, és molt prim i alt. Lluita pel que vol, és bona persona, és familiar.
Isabelle: És una nena orfena que viu amb els seus tiets. És alta i prima, guapa, porta una mitja melena de color ros. És aventurera, valenta, li agrada molt llegir, és bondadosa, eixerida, bona persona.
• Personatges secundaris. Idem.
Georges Meliès: És un famòs cineasta de principis de segle. Porta barba i es calv, te els cabells de color blanc, no és ni gras ni prim. Actualment està boig, és molt passional, creatiu, somiador.
Inspector Gustave:
Mama Jeanne:
Pare de l'Hugo:
c) Com ho diu?
Anàlisi de l'estructura fílmica: forma que tenen de relacionar-se entre sí els nuclis narratius i cadascún dels seus elements (d'imatge a imatge, de pla a pla, d'escena a escena, de seqüència a seqüència, de nuclia nucli...) Parts: arrencada, desenvolupament, clímax i desenllaç.
• Gènere cinematogràfic.
• Escola cinematogràfica.
Anàlisi del guió.
• L'argument.
• Llenguatge: nivell de comprensió del diàleg. Tractament del llenguatge.
• Tractament de l'espai i del temps.
• Fets: reals, imaginaris, tràgics..?
Anàlisi dels elements plàstics.
• Color.
• Il·luminació.
• Fotografia. Planificació, angulacions, moviments... El seu valor dramàtic.
• Efectes.
• Ambientació.
Anàlisi dels elements sonors.
• Diàlegs. Off.
• Música. El seu valor dramàtic.
• Efectes.
Anàlisi del muntatge.
• Ordenació de les seqüències del film.
• Tipus de narració: linial-cronològica, real-onírica, flashback...
• Ritme de construcció de la progessió dramàtica.
• El valor dramàtic i l'ideològic del muntatge.
• Interès narratiu.
3.- Interpretació i significats
d) El missatge o els continguts
• Definir la tesi del film. Allò que realment diu el film.
• Temes i qüestions que aborda. De què ens parla , quines idees de fons ens vol transmetre.
• Significat i valor social que te en el context social en que es va crear.
• Comparació amb altres obres.
4. Valoració del missatge o dels continguts
• Valoració de les actituds i comportaments dels personatges.
• Valoració sociològica.
• Valoració estètica.
• Valoració tècnica.
• Valoració ideològica global..
B l a n c a n e u s
Fitxa tècnica
Pel·lícula: Blancaneus.
Direcció: Pablo Berger.
Països: Espanya i França.
Any: 2012.
Durada: 90 min.
Gènere: Drama.
Interpretació: Maribel Verdú (Encarna, la madrastra), Daniel Giménez Cacho (Antonio, el pare), Pere Ponce (Genaro, el xofer), Ángela Molina (senyora Concha), Josep Maria Pou (Carles), Inma Cuesta (Carme de Triana), Macarena García (Carmen / Blancaneus), Sofia Oria (Carmencita), Ramon Barea (don Martín). Guió: Pablo Berger, inspirat en el conte dels germans Grimm.
Producció: Pablo Berger, Ibon Cormenzana i Jérôme Vidal.
Música: Alfonso de Vilallonga.
Fotografia en B / N: Kiko de la Rica.
Muntatge: Fernando Franco.
Disseny de producció: Alain Bainée.
Vestuari: Paco Delgado
Distribuïdora: Wanda Visió.
Estrena a Espanya: 28 setembre 2012.
Qualificació per edats: Apta per a tots els públics.
Blancaneus és una pel · lícula espanyola de 2012 dirigida per Pablo Berger, inspirada en el conte de fades homònim dels Germans Grimm. Imita les maneres de narrar del cinema mut, amb fotografia en blanc i negre i la música com a element conductor.
Presentada en la Secció Oficial del Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià, és la pel·lícula seleccionada per als Premis Oscar en la categoria de Millor pel·lícula de parla no anglesa i per als Premis Ariel.
Blancaneus és Carmen, una bella jove amb una infància turmentada per la seva terrible madrastra, Encarna. Carmen és acompanyada pels seus amics, una troupe de nans toreros.
Personalmet pensava que pel fet de que aquesta pel·lícula fós muda i espanyola (no sóc diguem una fanàtica del cinema espanyol) , no m'agradaria. Però la veritat és que em va sorprendre molt Blancaneus, em va encantar. El que més em va agradar van ser les escenes en les quals es podia veure l'amor entre el pare i la filla. També em va agradar el fet de que fós muda, ja que l'expressió en la cara dels actors era més accentuada i em vaig adonar de que la veu en una pel·lícula era el que menys importància tenia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario